Bé, com a l’atra entrada vaig esmentar, he elegit el llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Hui l’he començat a llegir, ja que abans no el vaig trobar a cap llibreria. Quan he començat a llegir-lo, he entés que aquesta autora ens vol contar moltes coses, com, als dos primers capítols, per exemple, ens comenta si l’escriure és un plaer o és una obligació. Posa molts exemples d’altres autors, com també ho vam veure a l’obra del El quadern gris, quan Pla citava a autors, com Xènius.

M’agrada l’estructuració que té el llibre, ja que et posa una de les frases il·lustres d’algun autor o d’alguna autora que més tard cita al capítol. Personalment, m’encanten les cites d’autors/es, moltes solen ser fascinadores des del meu punt de vista.

L’estil que té l’autora és clar, simple, ordenat… És fàcil d’enganxar-se a llegir el que ens conta, perquè el seu estil fa que no se’ns faci molt pesat; ho fa lleuger!

Trobe que si llegint dos capítols, solament, he extret açò de l’obra, seré capaç de treure moltes més coses.

Avís: com he dit al principi de l’obra, he llegit dos capítols, tan sols! Després potser que algunes de les meues primeres impressions canvien però trobe que no. M’agrada la manera d’expressar-se de l’autora i m’agrada el tema que està tractant…

Espere que els meus companys hem contesten i opinen. Sobretot els que es lligen aquesta obra també.

Àfrika Romero Centelles.