Àfrika i el seu blog d'assaig…

Bé, finalment em acabat amb el treball.

Que dir després de tot el que he comentat fins ara? Bé, sols em quedar afegir que aquesta autora m’ha obert nou mons, m’ha parlat d’altres autors, molts desconeguts per a mi però, d’altra banda, alguns molt interessants!

En aquest llibre he descobert un nou món! M’encantaria algun dia arribar a escriure com aquesta magnífica escriptora, perquè, al menys en el meu cas, m’ha aplegat molt el missatge que ha volgut transmetre.

Estic fascinada amb aquesta autora, no puc deixar-ho de repetir. Cada capítol del llibre m’ha sorprés més. El primer capítol ha sigut el que més m’ha agradat, ja que sempre m’hagués agradat i m’agradaria saber escriure i arribar a ser una bona escriptora, aleshores com l’autora ens fa una detallada descripció de com escriure, de si és un plaer o no, etc. D’alta banda, el capítol de la mirada bòrnia l’apartat feminista també m’agrada, la manera en què ens explica des de la mitologia fins ara com ham anat progressant i tot el que ens ha fet endarrerir i el que ens ha fet tardar més per progressar.

Solament afegir que aquest llibre m’ha fet pensar en coses que mai m’havia preocupat! M’ha fet conèixer coses noves, m’ha fet conèixer nous autors, m’ha fet impregnar-me de nous coneixements com a lectora.

Ha sigut un plaer llegir Digues que m’estimes encara que sigui mentida, serà una lectura que no podré oblidar mai, ja que ha marcat un abans i un després en la meua, encara, curta vida com a filòloga.

gener 15th, 2010 at 0:51 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

M’ha donat a conèixer obres i escriptors/-es que abans restaven ignorants al meu coneixement. A més aquesta autora ens incita a llegir altres autors, perquè al citar-los, hi han molts que et criden l’atenció. És la primera autora que em fa pensar açò.

El tema del feminisme que tracta Montserrat Roig,, m’ha resultat molt interessant pel fet que explica molt bé tota la tradició de pensament cap a la dona, des de la bíblia fins a la actualitat, i pel fet que estableix una clara relació de la dona escriptora amb la literatura i el món.

També m’ha fet utilitzar la “mirada bòrnia”, una mirada que té com a instrument els ulls de la ment, uns ulls que miren més enllà dels límits estrets del propi món; uns ulls que utilitzen la memòria i imaginen totes les petjades que s’han deixat en una imatge que aparentment sembla simple; uns ulls que congelen el temps més efímer i el transformen en eternitat; uns ulls profunds, negres, bells…

El seu estil personal, sublim i intens motiva i suscita a tractar el seu llibre com una pastilla de xocolata. L’agafes amb les mans i a mesura que la vas consumint, és dolça i vicia molt. Però arriba un moment que s’acaba, i malgrat el desig de seguir llegint més i les ànsies de continuar donant motor a les glàndules salivals, et sents saciada de dolçor.

Trobe que és una de les millors autores catalanes, i, a més, la crítica que ha parlat d’ella en tot el que he llegit ha sigut positiu.

gener 13th, 2010 at 19:26 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

En aquest cas parlaré del títol del llibre.

Quan vaig escollir el llibre vaig fixar-me molt en el títol. A primera vista, sense llegir-me el que explica darrere, vaig pensar que era una simple història d’amor. No dic que les històries d’amor no m’agraden, realment era la gran majoria de les obres que em llegia jo. Quan vaig començar a llegir-me el que posa darrere vaig adonar-me’n que no tenia res a veure amb la meua idea inicial i vaig decidir posar-me aviat a llegir el llibre.

Trobe, des del punt de vista d’una modesta lectora jove, que l’autora ha sigut molt llesta al explicar el títol ja al primer capítol. Podem adonar-se’n que el títol és una cita d’una pel·lícula que fa ressenya a uns arguments que exposa l’autora al llibre.

Mai havia vist un llibre on el títol fos alguna cosa tan peculiar.

He de dir, també, que soc una fanàtica de les cites d’altres autors, m’encanta conèixar-ne de noves! En aquest llibre n’he pogut trobar moltíssimes i, en eixe aspecte, m’agrada molt. L’autora explica coses, exposa uns arguments i, moltes vegades, ho compara en alguna cita textual d’altre autor.

Solament veient el nom de cada capítol se n’adonem que hi ha alguna cosa especial tot seguit, ja que veiem una cita al principi o dues, de vegades. Aleshores, al menys jo, de seguida intente trobar una relació explícicta de la cita al text que l’autora escriu a continuació, encara que l’explicació la sol donar ella.

Concloent aquesta entrada dir solament que trobe interessant relacionar les citacions d’altres autors amb les paraules personals de Montserrat Roig. Dóna al text un toc culte molt interessant, des del meu punt de vista.

gener 13th, 2010 at 0:46 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

Vaig començar el treball de Digues que m’estimes encara que sigui mentida i cada vegada estic més agust rellegint i escribint coses sobre aquest llibre i sobre aquesta autora. Feia temps que no gaudia tant amb un llibre.

Cada oració, cada paraula d’aquesta GRAN autora m’impacta, m’emociona. Sobretot m’agradat el primer capítol, on explica el significat del títol, on explica perquè escriu, perquè per a ella és un plaer, com veuen molts escriptors l’ofici… INCREIBLE!

El que també trobe força interessant són les introduccions de cada capítol, les citacions dels autors. Em pareix interessant perquè molts d’ells no els coneixia i he començat a mirar els que més m’han interessat. He descobert coses noves amb aquesta autora.

Trobe que encara m’aportarà molt més quan acabe el treball, quan estudie cada mil·límetre d’aquesta magnífica obra.

En un principi anava a agafar-me Nosaltres els valencians altra gran obra del mestre Joan Fuster, però nose per què ni per quin impuls em vaig repensar la meua idea inicial i, encara que també m’agrada l’altre llibre, aquesta decisió ha estat molt encertada.

Estic desitjant posar el punt final al treball per acabar de descobrir cada intenció i cada significat amagat d’aquesta autora.

gener 11th, 2010 at 17:44 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

Bé, ara si que puc opinar del llibre en general, encara que la meua opinió és molt similar a la primera que vaig fer.

Aquest llibre no sols m’ha agradat, sinó que m’ha encantat!!

Cada descripció, definició, cada similitud de paraules amb altres autors, han estat, per a mi, molt encertades.

M’ha agradat cadascun dels temes tractats:

L’ofici d’escriure: plaer o càstig?.

Aquest capítol ha estat molt agradable, ja que tracta punts sobre la manera d’escriure, que m’ha fet pensar en la pregunta que ella fa: ¿PLAER O CÀSTIG?. Per mi, trobe, deria un plaer, però ha posat exemples d’ambdós molt convincents. Ha estat molt encenrtada.

La mirada bòrnia.

He trobat interessant el tema tractat, ja que mai havia pensat en ell.

Els ulls de la ment: la derrota del mneonisme.

Cadascun dels punts tractats dins aquest capítol són fascinants. El que més m’ha agradat ha sigut L’ull de Déu i l’ull espia. Ha estat interessant la manera que ho tracta i les explicacions.

De finestres, balcons i galeries.

És el capítol que menys m’ha agradat, per què el que fa, sobretot, és parlar de la seua vida a Barcelona i de com ha canviat.

Aquest llibre m’ha cridat molt l’atenció perquè pensava que seria d’amor i, encara que aquests, d’amor,  m’agraden molt, trobe que aquest m’agradat encara més.

A qui no se l’haja llegit se’l recomanaria, és breu però, trobe, que és un dels llibres que més m’han agradat.

M’agrada que l’autora cite d’altres autors per comparar o per explicar alguna cosa, així en conec de més, ja que no coneixia a quasi ningun dels quals l’autora ha posat al llibre.

Aquest llibre m’ha ajudat a saber més sobre altres autors, m’ha fet pensar més en cadascun dels temes que tracta, ja que quasi ningun se m’havia passat pel cap.

Trobe un llibre molt interessat i lleuger de llegir.

Aquest serà un llibre que mai oblidaré, ja que ha marcat un abans i un després en la meua vida.

Àfrika.

desembre 9th, 2009 at 21:11 | Comments & Trackbacks (1) | Permalink

Hola! Aquesta és altra entrada al blog per qüestions d’assaig!

Estic encantadíssima amb cada pàgina que llisc del llibre “Digues que m’estimes encara que siga mentida”.  Cada pàgina que avance m’agrada més aquest llibre i aquesta escriptora. M’agrada més que “El quadern gris“.

La meua valoració respecte a “El quadern gris” no és positiva al cent per cent. El llibre em va agradar, no va estar “patètic” com altres llibres ho han estat per a mi, però he trobat una quantitat excessiva i innecessària de descripcions i què l’autor se n’anava molt per les rames.

Han hagut fragments de “El quadern gris” que m’han paregut molt interessants i agradables a l’hora de llegir-los, però d’altes molt pesats.

Supose que a quasi tots els llibres pot ocórrer de què hi hagen capítols o, en aquest cas, fragments interessants i d’altres no tant, però, pel que m’he sorprés al llibre de Montserrat Roig és perquè no trobe cap capítol poc interessant, ni cap capítol pesat…

També he de dir en favor de “El quadern gris” que són dos llibres totalment diferents, ja que no parlen de la vida de les persones els dos…

“El quadern gris” no ha estat malament, sé que la crítica dels millors és molt bona per a aquest llibre, però, personalment, trobe més interessant el llibre “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”, pels seus temes, per la manera de escriure de l’autora…

Admire ambdós llibres encara que preferisc l’autora.

Àfrika Romero Centelles.

desembre 2nd, 2009 at 16:37 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

Bé, com a l’atra entrada vaig esmentar, he elegit el llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Hui l’he començat a llegir, ja que abans no el vaig trobar a cap llibreria. Quan he començat a llegir-lo, he entés que aquesta autora ens vol contar moltes coses, com, als dos primers capítols, per exemple, ens comenta si l’escriure és un plaer o és una obligació. Posa molts exemples d’altres autors, com també ho vam veure a l’obra del El quadern gris, quan Pla citava a autors, com Xènius.

M’agrada l’estructuració que té el llibre, ja que et posa una de les frases il·lustres d’algun autor o d’alguna autora que més tard cita al capítol. Personalment, m’encanten les cites d’autors/es, moltes solen ser fascinadores des del meu punt de vista.

L’estil que té l’autora és clar, simple, ordenat… És fàcil d’enganxar-se a llegir el que ens conta, perquè el seu estil fa que no se’ns faci molt pesat; ho fa lleuger!

Trobe que si llegint dos capítols, solament, he extret açò de l’obra, seré capaç de treure moltes més coses.

Avís: com he dit al principi de l’obra, he llegit dos capítols, tan sols! Després potser que algunes de les meues primeres impressions canvien però trobe que no. M’agrada la manera d’expressar-se de l’autora i m’agrada el tema que està tractant…

Espere que els meus companys hem contesten i opinen. Sobretot els que es lligen aquesta obra també.

Àfrika Romero Centelles.

novembre 27th, 2009 at 14:39 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink

Hola a tots!

En aquesta entrada justifique el perquè de l’escull de l’obra Digues que m’estimes encara que sigui mentida.

L’obra l’he escollida perquè vaig llegir la biografia d’alguns autors dels quals Maria Conca va posar a l’abast per escollir un llibre de lectura i aquesta dona em va interessar.

També em va dir molt el nom del llibre, el qual és profund i bonic, des del meu punt de vista.

Realment, no coneixiacap dels llibres que estaven al nostre abast, sols de sentir-los nomenar, però llegits, cap; aleshores em vaig proposar llegir el llibre de Montserrat Roig, ja que mirant sobre aquest llibre vaig trobar-me que deia que en aquest llibre “l’autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari” (viquipèdia). Em va deixar intrigada la frase.

Altra de les raons és perquè he llegit en català, però poques vegades lectures escrites per una dona. Sols he llegit novel·les de Mercè Rodoreda i volia conèixer més dones escriptores en català.

Trobe que serà una lectura amena i que m’ensenyarà a apreciar l’assaig en mans d’una dona.

Àfrika_.

novembre 24th, 2009 at 20:30 | Comments & Trackbacks (0) | Permalink